Carles Quer posa aquestes actituds a la pell de gent de casa nostra. Les podem identificar a l’escena de la dona i el nen (plaça de la Constitució) que van a mercat, o en una altra escena del castell de Castellví, o quan els seus personatges encarnen els oficis tradicionalment més estesos a les nostres contrades: els pagesos a l’hora de l’àngelus, el terrisser al seu taller o l’home que fa anar la premsa. Aquestos frescos de colors apagats traspuen pessimisme, tristesa i un cert sentit tràgic de l’existència. Aquest sentit tràgic culmina amb la representació de la mort de l’enxaneta.